AL·LÈRGIA PRIMAVERAL

Avui a “Acupuntura i altres històries” us volem parlar de l’al·lèrgia primaveral, un dels principals problemes d’aquesta època de l’any. Segur que molts de vosaltres heu tingut picor al coll o al nas, o ratxes interminables d’esternuts quan s’acosta la primavera. Però quins en són els motius? Com podem atacar els símptomes? Us ho explicarem, però abans us regalem un microconte per posar-vos en situació.

Atxíss. Jesús. Atxíss. Jesús. I així fins a més de vint vegades en en poc més de 20 segons. Eren els efectes que li causava la maleïda Rinitis al·lèrgica. Després  d’unes ratxes incontrolables que feien riure a més d’un, ella es quedava totalment astorada, sense forces per articular cap paraula i amb els ulls vermells, el nas i els llavis irritats i els ulls plorosos. Una imatge lamentable.

Li agafava sense avisar, en l’indret més inesperat. Al cine l’havien maleït en més d’una ocasió el veí de butaca que volia seguir la pel·lícula o l’amo de la calba de davant a qui havia esquitxat després de l’incontrolable 17è  esternut. Abans d’una entrevista de feina resava perquè no arribés en el moment clau. No queda bé treure el mocador de roba ple de mocs quan t’estàs jugant el futur.

Però cap situació havia estat tan funesta com la nit que havia quedat amb un pretendent que feia mesos que rondava. Després de sopar, estaven perfecte i càlidament entortolligats damunt un llit d’una habitació d’hotel. La suor resultant d’una batalla amorosa regalimava avall dels dos cossos nus i extesiats. I quan ella estava damunt d’ell, disposada a cavalcar a través dels boscos d’una nit de passió, una nova  ratxa va trencar un camí lluminós. Els primers “Jesús” que va poder dir ell no augurava el naixement, ni de bon tros, d’una relació duradora.

La rinitis al·lèrgica primaveral és un dels problemes més prevalent i molestos en aquesta època de l’any. Aquesta, s’origina per l’exposició al pol·len que desprenen algunes plantes en el procés de floració.

És una patologia estacional en la qual es produeixen crisis de rinorrea (o mucositat nasal), esternuts i picor al nas quan s’està en contacte amb determinats al·lèrgens. Pot anar acompanyada d’altres manifestacions al·lèrgiques com asma, conjuntivitis i dermatitis.

El tractament segons la medicina occidental sol fer-se amb antihistamínics, i en alguns casos, acompanyats de corticoides.

Les crisis poden aparèixer any rere any, causant una rinitis crònica, amb atròfia de la mucosa nasal, anòsmia (pèrdua de l’olfacte) i insuficiència respiratòria nasal permanent.

Cal que diferenciem la rinitis al·lèrgica de la vasomotora. Aquesta darrera es produeix per una hiperreactivitat de la mucosa nasal a determinats factors ambientals. Sol produir-se per canvis en la temperatura i en el grau d’humitat i els símptomes solen ser bastant semblants a la rinitis al·lèrgica.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) el nas està relacionat amb el Pulmó i, a la vegada, és travessat per diversos meridians. Aquests meridians juguen un paper important en la seva patologia.

La rinitis al·lèrgica es caracteritza per una deficiència de Wei Qi (l’energia protectora del nostre cos). En canvi, en la rinitis vasomotora hi ha un excés de calor que arriba al nas produint una dilatació de la mucosa nasal.

Allò que ens predisposa a patir la rinitis al·lèrgica pot ser tant de caràcter hereditari (dèficit d’energia innata), com ambiental (per excés de treball, estrès, ansietat…). En els dos casos s’altera la funció del pulmó (concepte de pulmó segons la MTX).

Allò que desencadena les crisis de rinitis solen ser factors externs: vent-fred o vent-calor a la superfície i també per un excés d’aliments yang (calents). Aquests factors bloquegen les funcions del pulmó i la circulació de l’energia protectora.

I en concret, la rinitis al·lèrgica estacional es produeix pel dèficit d’energia protectora (WeiQi) i l’arribada de vent fred a la mucosa nasal, que en contactar amb l’al·lergen fan que apareguin els símptomes descrits.

Amb l’acupuntura podem tractar aquest tipus de patologia per enfortir el pulmó i l’energia defensiva, millorant la rinitis al·lèrgica. Com més recents siguin els símptomes, més ràpida serà la millora.

No dubtis en demanar-nos visita per aturar aquests símptomes tan molestos.

El meravellós gingebre!

EL GINGEBRE
L’hivern està donant les darreres fuetades. Els canvis de temps són constants i tenim alguns dies de fred ben viu. Per això us volem fer descobrir un ingredient de la cuina que de ben segur per molts ja és conegut i que ens pot ajudar a escalfar el cos i recuperar l’energia.

El gingebre, el gran desconegut fins no pas gaire. Aquella cosa estranya que recordem de fa uns anys, i que ens posaven als restaurants japonesos per confondre el paladar entre plat i plat. El gingebre, l’arrel del futur. Però què en sabem del gingebre?

Què és?
El gingebre és una arrel mil·lenària i miraculosa. Una arrel tot terreny. Té moltes propietats i es pot prendre de moltes maneres diferents: amb infusions, sopes, com a complement de batuts, amb les amanides. A les botigues la podem trobar de diverses formes: el gingebre fresc amb l’arrel original, en pols, assecat i amb comprimits.
És una arrel picant i tèbia que incrementa el nivell d’energia i escalfa l’organisme.

Beneficis
És ben conegut per les propietats digestives que té, ja que afavoreix la digestió i ajuda a combatre nàusees i vòmits en general. És recomanable, tot i que amb supervisió, per les nàusees durant l’embaràs i pels efectes de la quimioteràpia.
El gingebre conté unes substàncies anomenades gingerols que estimulen el peristaltisme i ajuden en situacions de restrenyiment. Ajuda a combatre les flatulències i als espasmes intestinals.
Alguns estudis que s’han fet darrerament han demostrat que pot oferir beneficis cardiovasculars potents, així com afavorir la circulació de sang per les extremitats i regular el nivell de colesterol a la sang.
Aquesta miraculosa arrel té propietats antiinflamatòries i analgèsiques en persones que pateixen dolors per artrosi o artritis, dolors musculars i migranyes.
El gingebre alleuja símptomes de la grip com la congestió nasal, el dolor de la gola, el malestar general i els dolors musculars. Estimula la immunitat i també ens ajuda a combatre el refredat comú.
I atenció, també té propietats afrodisíaques: estimula el desig sexual i incrementa la libido.

Com menjar-lo
L’arrel fresca es pot incorporar al menjar, normalment ratllada, i és un bon complement pels sucs verds. Amb l’arrel fresca se’n pot fer infusió i queda molt bé en diferents plats cuinats com ara sopes i verdures, donant aquest toc picant característic però alhora agradable. De receptes n’hi ha milers, tant o més com les seves propietats. Nosaltres en volem compartir una amb vosaltres que segur que us serà molt útil.

Aigua de gingebre amb llimona: En una gerra posem un litre d’aigua freda o tèbia, afegiu el suc d’una llimona petita (això va segons el gust de cadascú), una culleradeta de gingebre fresc ratllat (o en ½ si és en pols) i remenem bé. L’aigua de gingebre ja està a punt per prendre.

Infusió de gingebre: Posem un litre d’aigua a bullir. Hi afegim la mida d’una culleradeta de gingebre fresc ratllat i ho deixem bullir uns 10 minuts. Ho retirem del foc i podem afegir-hi el suc d’una llimona petita. Aquesta infusió la podem anar prenent durant el dia en aquests dies freds d’hivern que necessitem escalfar el cos. És una de les nostres preferides i és boníssima i molt fàcil.
Una altra manera d’utilitzar el gingebre fresc és amb els plats cuinats, ratllant-lo directament sobre els plats de verdura i cereals, així com incorporant un polsim de gingebre en pols per sobre dels nostres plats preferits.

L’Electroacupuntura

img_8637

 Sona el despertador a una hora intempestiva per a molts mortals. Obra la funda nòrdica del llit, on per cert, si està com un torronet. Posa el peu esquerre a terra i veu que hi ha alguna cosa que no rutlla. Es calça les bambes i, amb un llum frontal una mica aparatós enfundat al cap, surt amb uns amics a perdre’s pels boscos del voltant de casa seva. Quan el terreny comença a enfilar-se, el genoll esquerre es comença a rebel·lar contra el seu propietari, contra el mateix individu que fa dos mesos que el tortura sense pietat fent tot tipus d’entrenaments a la muntanya. Sèries amunt, sèries avall; canvis de ritme per un terreny irregular; avui 20 km, demà 15, l’altre 14, i l’altre 30. Això no és vida per un genoll! I jo quan descanso, reclama ell. Fa dies que intenta avisar al seu propietari, però aquest està tan encegat amb la preparació de la cursa que no ha sentit els seus petits crits d’auxili.
Aquesta nit ha dit prou. Ja t’ho trobaràs demà. Així que, amb silenci, ha actuat de la millor manera que sap fer. Una punxada ben punyent i ja t’espavilaràs. Avui el corredor ha tornat a casa coix. Ha vist les estrelles per arribar conduint a la feina. Cada vegada que premia el pedal de l’embragatge es recordava del genoll i de la mare que el va parir. Ràpidament, conscient de com castiga al seu cos – això sí que ho té-, ha maleït l’entrenament, potser un pèl exagerat, que va fer ahir.
Pensa en el futur. Compta els dies que li queden per fer la tan somniada cursa. 15. Es lamenta. Si avui no puc caminar, com podré córrer 42.195 m per la muntanya d’aquí a dues setmanes? Unes llàgrimes transparents se li colen entre els seus ulls i les seves il·lusions.
Un cop a casa, s’atura un moment i, amb calma, pensa que encara no està tot dit. Hi ha solucions mèdiques per recuperar la seva relació amb el genoll rebel: l’acupuntura és una de les millors.

Com bé sap el nostre personatge, l’acupuntura és una tècnica molt eficaç en el tractament del dolor en lesions esportives, però també en dolors d’altres orígens.
Una de les tècniques que s’usa més per tractar el dolor és l’electroacupuntura (EA), que, com bé diu el seu nom, aplica l’estimulació elèctrica a través de les agulles d’acupuntura.
L’EA pot tractar molts tipus de dolors però bàsicament els que tenen característiques yin (mal localitzats, continus, profunds, crònics…). Dolors per exemple per artrosi o desgast d’alguna articulació, algunes lesions esportives, etc. L’EA és eficaç bàsicament en dolors que no presentin un component inflamatori en el moment del tractament. En aquests casos es podria fer un tractament amb acupuntura, però sense estimulació elèctrica. Aquesta la reservaríem per quan hagués baixat la inflamació.
L’EA produeix un efecte analgèsic més profund i durador, tant a nivell central com perifèric i produeix una major reparació dels teixits.
L’efecte perifèric es produeix a través de les terminacions nervioses de la zona tractada, amb l’alliberament de substàncies que produeixen una vasodilatació local, amb un major aport sanguini i un efecte analgèsic associat.
Amb l’EA es produeix un augment important en la secreció d’endorfines centrals, així com en altres neurotransmissors com la serotonina. Aquestes estan involucrades en la regulació del dolor i ens aporten sensació de benestar.
En resum, podem dir que amb l’acupuntura podem tractar tot tipus de processos dolorosos de manera molt eficaç però, si a més hi afegim l’estimulació elèctrica d’aquests punts en alguns tipus de dolors, podem aconseguir un efecte analgèsic major.
Una altra tècnica que s’està introduint actualment és l’estimulació elèctrica d’alguns punts d’auriculoteràpia -o sigui punts a l’orella- en el tractament de processos dolorosos. D’aquests tècnica us en parlarem més endavant en un altre post, però sembla que pot ser una tècnica molt interessant.

Aquelles estranyes marques de Mr. Phelps

PHELPS 3

Matinada del 7 d’agost. 10.000 persones omplen les grades d’una piscina de Rio de Janeiro. Mig món, però, també està pendent del que passi en aquella piscina. És un els moments més esperats dels Jocs Olímpics. Centenars de fotògrafs i càmeres van darrere de l’estrella de la nit, del que és capaç de trastocar el son de mig món, encara que no siguin afeccionats a la natació. Michael Phelps, l’atleta amb més medalles de la història de l’esport, busca el seu primer or a Rio. Competeix als relleus 4 x 100m. A les seves espatlles, fibrades com les que més, hi destaquen uns senyals rodons vermells. Què deuen ser aquestes marques? Durant uns dies, aquests cercles misteriosos que llueixen Mr. Phelps i alguns companys seus ompliran articles de diaris, teories de comentaristes esportius i converses d’arreu del món, siguin afeccionats a la natació o no.

Dins la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) s’hi inclou la ventosateràpia, la teràpia utilitzada per Michael Phelps i altres nedadors que van competir a aquests Jocs Olímpics. Aquesta tècnica utilitza uns vasos que s’apliquen sobre el cos mitjançant l’efecte ventosa. Poden ser de bambú, ceràmica o de vidre. Aquests últims són els més utilitzats actualment i poden tenir mides diferents segons la zona on calgui aplicar.
La tècnica ha anat millorant a poc a poc i cada vegada s’utilitza més com a potenciador de l’acupuntura.
Les funcions de les ventoses són escalfar i promoure la circulació del Qi i la sang dels meridians de la zona tractada, dispersant la fred i la humitat.
Els seus principals efectes són l’antiinflamatori i l’analgèsic i per això són tan utilitzades pel tractament del dolor.
Normalment es deixen actuar uns 10 minuts a la zona que volem tractar,  en àrees musculars sense pèl ni prominències òssies per poder aconseguir l’efecte ventosa.
Després del tractament, la zona tractada pot romandre envermellida i fins i tot pot aparèixer algun hematoma que dependrà de la intensitat del tractament, del temps aplicat i sobretot de la susceptibilitat de cadascú.
En definitiva, la ventosateràpia és una tècnica dins la MTX molt adequada i àmpliament utilitzada pel tractament de dolors musculars tant en esportistes d’elit com en persones d’edat avançada o embarassades, per la seva innocuïtat i els seus bons resultats.