L’estiu, el millor moment per cuidar-nos

Back of meditating woman relaxing in pose of lotus outdoors

Alguns teniu la sort de gaudir d’unes merescudes vacances, altres treballeu però el ritme laboral segurament és més suau de l’habitual. Sigui quina sigui la vostra situació, ara és el moment ideal per cuidar-vos i mimar el vostre cos.

És hora de descansar i carregar les piles!

Deixeu que els dies decideixin per vosaltres què cal fer. No és qüestió de voler aprofitar els pocs dies que teniu per complir la llarga llista de pendents i que això us generi encara més estrès.

Dormiu una mica més del compte, sense recança. Ningú us dirà res i el vostre cos ho agrairà. Si el vostre ritme vital és més lent, no és dolent, ans el contrari.

Abans de començar el dia i d’acabar-lo fes unes respiracions profundes. Connecta amb tu. Ara tens temps per escoltar-te i relaxar-te.

Llegeix, dedica’t temps a tu mateix, el temps que no has pogut destinar els darrers mesos. Però no t’oblidis de compartir aquests moments amb la gent que t’envolta!

Si ets esportista, pren-te aquest període també com la millor excusa per carregar les energies gastades durant l’any. Practica esport per gaudir-lo. Deixa per uns dies els durs entrenaments que fas durant la temporada. Si comparteixes les activitats esportives amb família o amics serà beneficiós, encara que el ritme sigui més baix. La felicitat que et generarà et servirà per tornar amb més ganes i forces.

I no descuidis l’alimentació. No cal que siguis tan estricte, per unes setmanes no passa res. Et pots permetre algun excés, que s’ha de disfrutar! No pateixis que si et passes, el teu cos és savi i et reclamarà que el tornis a cuidar.

Així que des d’Acupuntura i altres històries us desitgem un bon final de període estival!

La lumbàlgia

No es podia dir que fos un home guapo, però tenia el millor cul d’Europa. I avui en dia amb això ja n’hi hauria d’haver prou.
Un cul rodó, suau i alhora fort com un roure. Unes natges immaculades, que feien girar a qualsevol dona que es creués amb ell. Ben assegut sobre unes cames primes, aquest cul creava a moltes dones una necessitat estranyament imperiosa de masegar-lo, encara que no es conegués al seu amo.
Ben aviat el noi es va adonar que podia treure rendiment d’aquell regal de la naturalesa.
En el darrer any el seu cul de tan sols 21 anys havia ocupat nombroses pàgines de revistes de moda, havia sortit a la televisió en anuncis de roba interior i fins i tot l’havien trucat en un parell d’ocasions des de Hollywood per fer de doble de cul de Brad Pitt i de George Clooney, doncs aquests, pobres, ja no són el que havien estat.
Un dia d’abril va rebre una trucada d’un dels directors nord-americans del moment. En un parell de setmanes seria sota els focus d’un plató dels MGM, un dels millors estudis de gravació de Los Àngeles (Califòrnia). L.A. que li agradava dir a ell. Era una escena de llit i la feina semblava senzilla. Havia d’obrir els llençols ja rebregats després d’una nit de passió i, amb absoluta parsimònia i un caminar elegant, dirigir-se cap al bany. Una càmera damunt una grua el seguiria fent un tràveling i l’enfocaria durant quatre segons. Tan sols quatre segons, però suficient per fer gaudir milions de dones que veurien la pel·lícula. També faria feliços a molts homes, no ens n’oblidem.
La sorpresa va ser majúscula quan va rebre la notícia que la Scarlett Johnanson, una dona que admirava, seria la companya de llit. Això pintava molt bé.
Després de 16 hores i dos vols va aterrar a LAX, o com els californians anomenen l’Aeroport Internacional de Los Àngeles, la ciutat somniada. Havia d’estar content, radiant, però notava alguna cosa no anava alhora. Havia volat en primera classe, tot pagat per la productora, però el viatge se li havia fet massa llarg. O potser eren els nervis del repte que tenia al davant…
Però en el moment clau, quan estava compartint nuesa amb una de les actrius més desitjades, tot es va tòrcer. Va notar unes fiblades espantoses al començament de l’esquena, just damunt d’aquell cul tan admirat. No podia bellugar cap múscul del cos. El mal era terrible. Es va quedar paralitzat. El director estava esperant que el noi complís l’encàrrec, simple, que se li havia encomanat. Va respirar profund durant tres segons abans de decidir com sortir del llit davant aquell impediment físic.
Però li va resultar impossible. El director anava fent senyals i ell no es podia bellugar. Ràpid, pensa, què faig? Es va qüestionar. L’única solució que va trobar va ser fer-se el mort. Estava avergonyit. Era la millor manera de tancar el tema. El director s’estava posant nerviós cada segon que passava. L’Scarlett no entenia per què aquell noi tardava tant a sortir del llit. L’hi va dir una cosa a cau d’orella. No va obtenir cap resposta. Va pessigar el cul tan admirat, però el noi no es movia. Es va espantar. Va aixecar-se del llit i va avisar al director. La preocupació es va instal·lar al plató. El noi anava sentint els crits de l’Scarlett, els del director, el soroll estrident de la sirena de l’ambulància que s’acostava….S’estava posant de ple en un pou sense sortida. La bola cada vegada es feia més grossa. Estava dient adéu a una carrera prometedora. Estava tot perdut. Així que va decidir deixar de respirar. Per sempre.

IMG_2899 (1)

La lumbàlgia o dolor lumbar és molt habitual a la nostra societat.
Podem parlar de la lumbàlgia com un dolor a la zona lumbar que pot irradiar-se o no cap a la natja i cap a les extremitats inferiors.
Podem dividir la lumbàlgia en aguda i crònica segons el temps d’evolució del dolor.
Segons la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) la lumbàlgia sol produir-se per una obstrucció local de l’energia de l’organisme, arran d’una alteració de la circulació del Qi que fa que aquest no circuli adequadament pels meridians, causant el dolor.
L’obstrucció d’aquests canals pot produir-se per:
Patògens externs climàtics, com per exemple el fred i la humitat.
Traumatismes lumbars que poden ser externs, com seria el cas d’una caiguda, o interns, per exemple un sobreesforç.
Desequilibris energètics que normalment estan en relació amb alteracions del ronyó (entès dins la MTX) que s’expressen a la zona lumbar, així com per alteració d’altres meridians relacionats amb el ronyó. Els desequilibris poden estar relacionats amb alteracions emocionals, estrès, excés d’activitat, mals hàbits alimentaris, etc.
Els traumatismes i els atacs per fred solen ser la causa de les lumbàlgies agudes.
En canvi, el dèficit de ronyó i la retenció de fred i humitat a la zona, solen causar lumbàlgies de tipus més cròniques o que poden anar apareixent de manera reiterada.
Abans de començar a tractar la lumbàlgia cal fer el diagnòstic des del punt de vista de la MTX. El tipus de tractament dependrà d’aquest i pot incloure la puntura amb agulles, la moxibustió (aplicar escalfor) en punts per on ha entrat el fred o punts on estigui acumulat, i l’aplicació de ventoses, que ajuda a incrementar la circulació sanguínia i la temperatura de la zona adolorida.
Un complement al tractament amb acupuntura és l’electroestimulació, que es basa en l’aplicació d’una corrent als punts d’acupuntura a través de les agulles. És una tècnica molt usada en el tractament del dolor i és molt efectiva.
Una altra tècnica que podem utilitzar per tractar el dolor, i en aquest cas la lumbàlgia, és l’auriculoteràpia de la qual us en parlarem àmpliament més endavant.

Les agulles d’acupuntura

IMG_2719Sabies que les agulles d’acupuntura poden ser fins a sis vegades més primes que les utilitzades habitualment per injectar un medicament?

Les agulles d’acupuntura poden tenir un diàmetre entre 0, 22 i 0, 40mm.

Són la meitat de gruixudes que les agulles amb les quals s’injecta la insulina, entre tres i quatre vegades més primes que les agulles intramusculars que es poden utilitzar per injectar un medicament a la natja i una sisena part de les endovenoses que es poden utilitzar per realitzar una analítica.

Podem diferenciar cinc parts de l’agulla d’acupuntura:

-La punta, que ha de ser cònica i afilada i sense irregularitats.

-El cos, que sol ser del mateix material que la punta, normalment d’acer inoxidable, tot i que n’hi ha d’or, plata, etc.

-L’arrel, que és el punt que uneix el cos amb el mànec.

-El mànec, el qual ha de permetre la manipulació de l’agulla i la seva llargada és proporcional a la del cos i té una forma d’espiral.

-El cap, a continuació del mànec i format per l’espiral d’aquest en sentit invertit a l’eix d’aquest.

Tria la teva història…

No es podia dir que fos un home tocat pel do de la bellesa, però tenia el millor cul d’Europa. I avui en dia amb això ja n’hi hauria d’haver prou.

Un cul rodó, suau i alhora fort com un roure. Unes natges immaculades, que feien girar a qualsevol dona que es creués amb ell. Ben assegut sobre unes cames primes aquest cul creava a moltes una necessitat estranyament imperiosa de masegar-lo, encara que no es conegués de res al seu amo.

Ben aviat el noi es va adonar que podia treure rendiment d’aquell regal de la naturalesa.

En el darrer any el seu cul suau però fort de tan sols 21 anys havia ocupat nombroses pàgines de revistes de moda, havia sortit a anuncis de roba interior i fins i tot l’havien trucat en un parell d’ocasions des de Hollywood per fer de doble de cul de Brad Pitt i de George Clooney, doncs aquests, pobres, ja no són el que havien estat.

 Un dia d’abril va rebre una trucada d’un dels directors nord-americans del moment. En un parell de setmanes seria sota els focus impactants d’un plató dels MGM, un dels millors estudis de gravació de Los Àngeles (California). L.A. que li agradava dir a ell. Era una escena de llit i la feina semblava senzilla. Havia d’obrir els llençols ja rebregats després d’una nit de passió i, amb absoluta parsimònia i un caminar elegant, dirigir-se cap al bany. Una càmera damunt una grua el seguiria fent un travelling, i l’enfocaria durant tres segons. Tan sols tres segons, però suficient per fer felices milions de dones que veurien la pel·lícula. A molts homes també, no ens n’oblidem.

La sorpresa va ser majúscula quan va rebre la notícia que la Scarlett Johnanson, una dona que admirava, seria la companya de llit. Això pintava molt bé.

I ja el tenim damunt l’avió en direcció L.A, la ciutat somniada. Després de 16 hores i dos vols va aterrar a LAX, o com els californians anomenen l’Aeroport Internacional de Los Àngeles. Havia d’estar content, radiant, però notava alguna cosa no anava alhora. Havia volat en primera classe, tot pagat per la productora, però el viatge se li havia fet massa llarg. O potser eren els nervis del repte que tenia al davant…

Però en el moment clau, quan estava compartint nuesa amb una de les actrius més desitjades, tot es va començar a tòrcer. Va notar unes fiblades espantoses al començament de l’esquena, just damunt d’aquell cul tan admirat. No podia bellugar cap múscul del cos. El mal era terrible. Es va quedar paralitzat. El director estava esperant que el noi complís l’encàrrec, simple, que se li havia encomanat. Va respirar fort durant tres segons abans de decidir com sortir del llit davant aquell impediment físic.

Ara és el moment d’escollir com vols que continuï la història:

  1. Es tira a sobre la Scarlett i se li abraça, tot amagant que no es pot moure.
  2. De la vergonya que sent davant aquella bellesa i que no pot bellugar ni una cella, decideix fer-se el mort.
  3. Obre el llençol, i despullat i amb forma de quatre, marxa del plató corrent com pot i avergonyit.

Pots votar a través del Facebook, el Twitter o deixa un comentari.