AL·LÈRGIA PRIMAVERAL

Avui a “Acupuntura i altres històries” us volem parlar de l’al·lèrgia primaveral, un dels principals problemes d’aquesta època de l’any. Segur que molts de vosaltres heu tingut picor al coll o al nas, o ratxes interminables d’esternuts quan s’acosta la primavera. Però quins en són els motius? Com podem atacar els símptomes? Us ho explicarem, però abans us regalem un microconte per posar-vos en situació.

Atxíss. Jesús. Atxíss. Jesús. I així fins a més de vint vegades en en poc més de 20 segons. Eren els efectes que li causava la maleïda Rinitis al·lèrgica. Després  d’unes ratxes incontrolables que feien riure a més d’un, ella es quedava totalment astorada, sense forces per articular cap paraula i amb els ulls vermells, el nas i els llavis irritats i els ulls plorosos. Una imatge lamentable.

Li agafava sense avisar, en l’indret més inesperat. Al cine l’havien maleït en més d’una ocasió el veí de butaca que volia seguir la pel·lícula o l’amo de la calba de davant a qui havia esquitxat després de l’incontrolable 17è  esternut. Abans d’una entrevista de feina resava perquè no arribés en el moment clau. No queda bé treure el mocador de roba ple de mocs quan t’estàs jugant el futur.

Però cap situació havia estat tan funesta com la nit que havia quedat amb un pretendent que feia mesos que rondava. Després de sopar, estaven perfecte i càlidament entortolligats damunt un llit d’una habitació d’hotel. La suor resultant d’una batalla amorosa regalimava avall dels dos cossos nus i extesiats. I quan ella estava damunt d’ell, disposada a cavalcar a través dels boscos d’una nit de passió, una nova  ratxa va trencar un camí lluminós. Els primers “Jesús” que va poder dir ell no augurava el naixement, ni de bon tros, d’una relació duradora.

La rinitis al·lèrgica primaveral és un dels problemes més prevalent i molestos en aquesta època de l’any. Aquesta, s’origina per l’exposició al pol·len que desprenen algunes plantes en el procés de floració.

És una patologia estacional en la qual es produeixen crisis de rinorrea (o mucositat nasal), esternuts i picor al nas quan s’està en contacte amb determinats al·lèrgens. Pot anar acompanyada d’altres manifestacions al·lèrgiques com asma, conjuntivitis i dermatitis.

El tractament segons la medicina occidental sol fer-se amb antihistamínics, i en alguns casos, acompanyats de corticoides.

Les crisis poden aparèixer any rere any, causant una rinitis crònica, amb atròfia de la mucosa nasal, anòsmia (pèrdua de l’olfacte) i insuficiència respiratòria nasal permanent.

Cal que diferenciem la rinitis al·lèrgica de la vasomotora. Aquesta darrera es produeix per una hiperreactivitat de la mucosa nasal a determinats factors ambientals. Sol produir-se per canvis en la temperatura i en el grau d’humitat i els símptomes solen ser bastant semblants a la rinitis al·lèrgica.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) el nas està relacionat amb el Pulmó i, a la vegada, és travessat per diversos meridians. Aquests meridians juguen un paper important en la seva patologia.

La rinitis al·lèrgica es caracteritza per una deficiència de Wei Qi (l’energia protectora del nostre cos). En canvi, en la rinitis vasomotora hi ha un excés de calor que arriba al nas produint una dilatació de la mucosa nasal.

Allò que ens predisposa a patir la rinitis al·lèrgica pot ser tant de caràcter hereditari (dèficit d’energia innata), com ambiental (per excés de treball, estrès, ansietat…). En els dos casos s’altera la funció del pulmó (concepte de pulmó segons la MTX).

Allò que desencadena les crisis de rinitis solen ser factors externs: vent-fred o vent-calor a la superfície i també per un excés d’aliments yang (calents). Aquests factors bloquegen les funcions del pulmó i la circulació de l’energia protectora.

I en concret, la rinitis al·lèrgica estacional es produeix pel dèficit d’energia protectora (WeiQi) i l’arribada de vent fred a la mucosa nasal, que en contactar amb l’al·lergen fan que apareguin els símptomes descrits.

Amb l’acupuntura podem tractar aquest tipus de patologia per enfortir el pulmó i l’energia defensiva, millorant la rinitis al·lèrgica. Com més recents siguin els símptomes, més ràpida serà la millora.

No dubtis en demanar-nos visita per aturar aquests símptomes tan molestos.

L’Electroacupuntura

img_8637

 Sona el despertador a una hora intempestiva per a molts mortals. Obra la funda nòrdica del llit, on per cert, si està com un torronet. Posa el peu esquerre a terra i veu que hi ha alguna cosa que no rutlla. Es calça les bambes i, amb un llum frontal una mica aparatós enfundat al cap, surt amb uns amics a perdre’s pels boscos del voltant de casa seva. Quan el terreny comença a enfilar-se, el genoll esquerre es comença a rebel·lar contra el seu propietari, contra el mateix individu que fa dos mesos que el tortura sense pietat fent tot tipus d’entrenaments a la muntanya. Sèries amunt, sèries avall; canvis de ritme per un terreny irregular; avui 20 km, demà 15, l’altre 14, i l’altre 30. Això no és vida per un genoll! I jo quan descanso, reclama ell. Fa dies que intenta avisar al seu propietari, però aquest està tan encegat amb la preparació de la cursa que no ha sentit els seus petits crits d’auxili.
Aquesta nit ha dit prou. Ja t’ho trobaràs demà. Així que, amb silenci, ha actuat de la millor manera que sap fer. Una punxada ben punyent i ja t’espavilaràs. Avui el corredor ha tornat a casa coix. Ha vist les estrelles per arribar conduint a la feina. Cada vegada que premia el pedal de l’embragatge es recordava del genoll i de la mare que el va parir. Ràpidament, conscient de com castiga al seu cos – això sí que ho té-, ha maleït l’entrenament, potser un pèl exagerat, que va fer ahir.
Pensa en el futur. Compta els dies que li queden per fer la tan somniada cursa. 15. Es lamenta. Si avui no puc caminar, com podré córrer 42.195 m per la muntanya d’aquí a dues setmanes? Unes llàgrimes transparents se li colen entre els seus ulls i les seves il·lusions.
Un cop a casa, s’atura un moment i, amb calma, pensa que encara no està tot dit. Hi ha solucions mèdiques per recuperar la seva relació amb el genoll rebel: l’acupuntura és una de les millors.

Com bé sap el nostre personatge, l’acupuntura és una tècnica molt eficaç en el tractament del dolor en lesions esportives, però també en dolors d’altres orígens.
Una de les tècniques que s’usa més per tractar el dolor és l’electroacupuntura (EA), que, com bé diu el seu nom, aplica l’estimulació elèctrica a través de les agulles d’acupuntura.
L’EA pot tractar molts tipus de dolors però bàsicament els que tenen característiques yin (mal localitzats, continus, profunds, crònics…). Dolors per exemple per artrosi o desgast d’alguna articulació, algunes lesions esportives, etc. L’EA és eficaç bàsicament en dolors que no presentin un component inflamatori en el moment del tractament. En aquests casos es podria fer un tractament amb acupuntura, però sense estimulació elèctrica. Aquesta la reservaríem per quan hagués baixat la inflamació.
L’EA produeix un efecte analgèsic més profund i durador, tant a nivell central com perifèric i produeix una major reparació dels teixits.
L’efecte perifèric es produeix a través de les terminacions nervioses de la zona tractada, amb l’alliberament de substàncies que produeixen una vasodilatació local, amb un major aport sanguini i un efecte analgèsic associat.
Amb l’EA es produeix un augment important en la secreció d’endorfines centrals, així com en altres neurotransmissors com la serotonina. Aquestes estan involucrades en la regulació del dolor i ens aporten sensació de benestar.
En resum, podem dir que amb l’acupuntura podem tractar tot tipus de processos dolorosos de manera molt eficaç però, si a més hi afegim l’estimulació elèctrica d’aquests punts en alguns tipus de dolors, podem aconseguir un efecte analgèsic major.
Una altra tècnica que s’està introduint actualment és l’estimulació elèctrica d’alguns punts d’auriculoteràpia -o sigui punts a l’orella- en el tractament de processos dolorosos. D’aquests tècnica us en parlarem més endavant en un altre post, però sembla que pot ser una tècnica molt interessant.

La lumbàlgia

No es podia dir que fos un home guapo, però tenia el millor cul d’Europa. I avui en dia amb això ja n’hi hauria d’haver prou.
Un cul rodó, suau i alhora fort com un roure. Unes natges immaculades, que feien girar a qualsevol dona que es creués amb ell. Ben assegut sobre unes cames primes, aquest cul creava a moltes dones una necessitat estranyament imperiosa de masegar-lo, encara que no es conegués al seu amo.
Ben aviat el noi es va adonar que podia treure rendiment d’aquell regal de la naturalesa.
En el darrer any el seu cul de tan sols 21 anys havia ocupat nombroses pàgines de revistes de moda, havia sortit a la televisió en anuncis de roba interior i fins i tot l’havien trucat en un parell d’ocasions des de Hollywood per fer de doble de cul de Brad Pitt i de George Clooney, doncs aquests, pobres, ja no són el que havien estat.
Un dia d’abril va rebre una trucada d’un dels directors nord-americans del moment. En un parell de setmanes seria sota els focus d’un plató dels MGM, un dels millors estudis de gravació de Los Àngeles (Califòrnia). L.A. que li agradava dir a ell. Era una escena de llit i la feina semblava senzilla. Havia d’obrir els llençols ja rebregats després d’una nit de passió i, amb absoluta parsimònia i un caminar elegant, dirigir-se cap al bany. Una càmera damunt una grua el seguiria fent un tràveling i l’enfocaria durant quatre segons. Tan sols quatre segons, però suficient per fer gaudir milions de dones que veurien la pel·lícula. També faria feliços a molts homes, no ens n’oblidem.
La sorpresa va ser majúscula quan va rebre la notícia que la Scarlett Johnanson, una dona que admirava, seria la companya de llit. Això pintava molt bé.
Després de 16 hores i dos vols va aterrar a LAX, o com els californians anomenen l’Aeroport Internacional de Los Àngeles, la ciutat somniada. Havia d’estar content, radiant, però notava alguna cosa no anava alhora. Havia volat en primera classe, tot pagat per la productora, però el viatge se li havia fet massa llarg. O potser eren els nervis del repte que tenia al davant…
Però en el moment clau, quan estava compartint nuesa amb una de les actrius més desitjades, tot es va tòrcer. Va notar unes fiblades espantoses al començament de l’esquena, just damunt d’aquell cul tan admirat. No podia bellugar cap múscul del cos. El mal era terrible. Es va quedar paralitzat. El director estava esperant que el noi complís l’encàrrec, simple, que se li havia encomanat. Va respirar profund durant tres segons abans de decidir com sortir del llit davant aquell impediment físic.
Però li va resultar impossible. El director anava fent senyals i ell no es podia bellugar. Ràpid, pensa, què faig? Es va qüestionar. L’única solució que va trobar va ser fer-se el mort. Estava avergonyit. Era la millor manera de tancar el tema. El director s’estava posant nerviós cada segon que passava. L’Scarlett no entenia per què aquell noi tardava tant a sortir del llit. L’hi va dir una cosa a cau d’orella. No va obtenir cap resposta. Va pessigar el cul tan admirat, però el noi no es movia. Es va espantar. Va aixecar-se del llit i va avisar al director. La preocupació es va instal·lar al plató. El noi anava sentint els crits de l’Scarlett, els del director, el soroll estrident de la sirena de l’ambulància que s’acostava….S’estava posant de ple en un pou sense sortida. La bola cada vegada es feia més grossa. Estava dient adéu a una carrera prometedora. Estava tot perdut. Així que va decidir deixar de respirar. Per sempre.

IMG_2899 (1)

La lumbàlgia o dolor lumbar és molt habitual a la nostra societat.
Podem parlar de la lumbàlgia com un dolor a la zona lumbar que pot irradiar-se o no cap a la natja i cap a les extremitats inferiors.
Podem dividir la lumbàlgia en aguda i crònica segons el temps d’evolució del dolor.
Segons la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) la lumbàlgia sol produir-se per una obstrucció local de l’energia de l’organisme, arran d’una alteració de la circulació del Qi que fa que aquest no circuli adequadament pels meridians, causant el dolor.
L’obstrucció d’aquests canals pot produir-se per:
Patògens externs climàtics, com per exemple el fred i la humitat.
Traumatismes lumbars que poden ser externs, com seria el cas d’una caiguda, o interns, per exemple un sobreesforç.
Desequilibris energètics que normalment estan en relació amb alteracions del ronyó (entès dins la MTX) que s’expressen a la zona lumbar, així com per alteració d’altres meridians relacionats amb el ronyó. Els desequilibris poden estar relacionats amb alteracions emocionals, estrès, excés d’activitat, mals hàbits alimentaris, etc.
Els traumatismes i els atacs per fred solen ser la causa de les lumbàlgies agudes.
En canvi, el dèficit de ronyó i la retenció de fred i humitat a la zona, solen causar lumbàlgies de tipus més cròniques o que poden anar apareixent de manera reiterada.
Abans de començar a tractar la lumbàlgia cal fer el diagnòstic des del punt de vista de la MTX. El tipus de tractament dependrà d’aquest i pot incloure la puntura amb agulles, la moxibustió (aplicar escalfor) en punts per on ha entrat el fred o punts on estigui acumulat, i l’aplicació de ventoses, que ajuda a incrementar la circulació sanguínia i la temperatura de la zona adolorida.
Un complement al tractament amb acupuntura és l’electroestimulació, que es basa en l’aplicació d’una corrent als punts d’acupuntura a través de les agulles. És una tècnica molt usada en el tractament del dolor i és molt efectiva.
Una altra tècnica que podem utilitzar per tractar el dolor, i en aquest cas la lumbàlgia, és l’auriculoteràpia de la qual us en parlarem àmpliament més endavant.

Tria la teva història…

No es podia dir que fos un home tocat pel do de la bellesa, però tenia el millor cul d’Europa. I avui en dia amb això ja n’hi hauria d’haver prou.

Un cul rodó, suau i alhora fort com un roure. Unes natges immaculades, que feien girar a qualsevol dona que es creués amb ell. Ben assegut sobre unes cames primes aquest cul creava a moltes una necessitat estranyament imperiosa de masegar-lo, encara que no es conegués de res al seu amo.

Ben aviat el noi es va adonar que podia treure rendiment d’aquell regal de la naturalesa.

En el darrer any el seu cul suau però fort de tan sols 21 anys havia ocupat nombroses pàgines de revistes de moda, havia sortit a anuncis de roba interior i fins i tot l’havien trucat en un parell d’ocasions des de Hollywood per fer de doble de cul de Brad Pitt i de George Clooney, doncs aquests, pobres, ja no són el que havien estat.

 Un dia d’abril va rebre una trucada d’un dels directors nord-americans del moment. En un parell de setmanes seria sota els focus impactants d’un plató dels MGM, un dels millors estudis de gravació de Los Àngeles (California). L.A. que li agradava dir a ell. Era una escena de llit i la feina semblava senzilla. Havia d’obrir els llençols ja rebregats després d’una nit de passió i, amb absoluta parsimònia i un caminar elegant, dirigir-se cap al bany. Una càmera damunt una grua el seguiria fent un travelling, i l’enfocaria durant tres segons. Tan sols tres segons, però suficient per fer felices milions de dones que veurien la pel·lícula. A molts homes també, no ens n’oblidem.

La sorpresa va ser majúscula quan va rebre la notícia que la Scarlett Johnanson, una dona que admirava, seria la companya de llit. Això pintava molt bé.

I ja el tenim damunt l’avió en direcció L.A, la ciutat somniada. Després de 16 hores i dos vols va aterrar a LAX, o com els californians anomenen l’Aeroport Internacional de Los Àngeles. Havia d’estar content, radiant, però notava alguna cosa no anava alhora. Havia volat en primera classe, tot pagat per la productora, però el viatge se li havia fet massa llarg. O potser eren els nervis del repte que tenia al davant…

Però en el moment clau, quan estava compartint nuesa amb una de les actrius més desitjades, tot es va començar a tòrcer. Va notar unes fiblades espantoses al començament de l’esquena, just damunt d’aquell cul tan admirat. No podia bellugar cap múscul del cos. El mal era terrible. Es va quedar paralitzat. El director estava esperant que el noi complís l’encàrrec, simple, que se li havia encomanat. Va respirar fort durant tres segons abans de decidir com sortir del llit davant aquell impediment físic.

Ara és el moment d’escollir com vols que continuï la història:

  1. Es tira a sobre la Scarlett i se li abraça, tot amagant que no es pot moure.
  2. De la vergonya que sent davant aquella bellesa i que no pot bellugar ni una cella, decideix fer-se el mort.
  3. Obre el llençol, i despullat i amb forma de quatre, marxa del plató corrent com pot i avergonyit.

Pots votar a través del Facebook, el Twitter o deixa un comentari.