Aquell aliment verd, curiós, detestable i, alhora, excels

IMG_3755

Bròquil. O bròcoli. Tant se val. Ell ho veia igual. Aquella forma estranya, odiosa. Ben lluny. Ho volia ben lluny. Feia anys que no ho tastava però tenia aquella olor clavada a la ment, com una llosa que no es podia treure de sobre. Li recordava l’època que es quedava al menjador de
l’escola i ho passava malament quan les cuineres, amb tot l’amor del món, feien col, coliflor, bròquil, bròcoli i tots els seus derivats odiosos que deien que anaven tan bé per la salut…
Un dia, anant de copilot del Peugeot 307, es va plantar sense desitjar-ho a una agrobotiga. Què hi fem aquí? Li va preguntar a la seva parella. Començar una nova vida, li va dir ella. Com que no era de discutir, ell va callar. Fins que ella va posar al cistell un bon grapat de brócoli. Els ulls se li van obrir de bat a bat. No va voler dir res allà per respecte a la dependenta, molt amable per cert. Entrant de nou al Peugeot 307 va etzibar “menjar una mica sa ho accepto però el bròcoli no el penso ni tastar”.
Dos dies més tard, arribant a casa famolenc després d’una intensa classe d’spinning va seure a taula disposat a tastar l’àpat que la seva parella havia preparat. Feia molt bona pinta. Hi havia beixamel, pastanagues, xampinyons i alguna cosa que no va aconseguir desxifrar però que li donava un gust excels al plat. Va menjar sense preguntar què era. “T’acabes de menjar un pastís de verdures amb bròcoli xatu“ li va deixar anar ella.” Què?? Doncs era boníssim”. Va haver de reconèixer ell, mig avergonyit.
L’endemà, sortint de la feina va tornar de pet a l’agrobotiga i va comprar 5 kg de bròcoli. La dependenta se’l mirava estranyada.
Al vespre, quan la seva dona va arribar a casa se’l va trobar a la cuina amb les quatre olles traient fum. A totes elles hi havia aquell aliment que fins fa res detestava. Verdura amb bròcoli, crema de bròcoli, macarrons amb bròcoli, quiche de bròcoli. No se’n sabia estar.
Els següents dies a la feina els seus companys de tàper al·lucinaven veient-lo deborar d’aquella manera una estranya forma verda que substituïa els habituals espaguetis a la bolonyesa que duia dia sí, dia també. Cada mossegada era més gustosa que l’anterior. Gaudia com mai ho havia fet menjant. Comptava les hores que li quedaven per acabar la jornada laboral i anar a comprar una mica més de bròcoli i pensar de quina manera el cuinaria aquesta vegada. Es va comprar un parell de llibres amb noves idees per cuinar-lo. Tots els àpats contenien la verdura verda. La seva dona es començava a desesperar perquè no podia cuinar i, per tant, no podia eliminar el bròcoli d’algun àpat almenys. Sort que encara no havia provat de fer un entrepà de gall d’indi i bròcoli per esmorzar, pensava ella.
Un vespre a l’entrar a casa va sentir unes veus estranyes que sortien de la cuina. Se’l va trobar parlant sol, o millor dit, parlant amb un bon grapat de bròcoli “a veure com et farem avui?”’ Li van caure les claus a terra i només li van sortir tres paraules de la boca “no anem bé”…

Els beneficis del bròquil
El bròquil o bròcoli és una verdura de la família de les cols. És rica en fibra i baixa en calories i aporta gran quantitat de vitamines, minerals i antioxidants. És una de les verdures amb més nutrients per unitat. És un superaliment.

Quines vitamines ens aporta?
Vitamina C i en major quantitat que els cítrics quan es fa poc cuinat (10-15 minuts) important per absorbir el ferro.
Vitamines del grup B com la B9 (àcid fòlic) important durant l’embaràs per la formació del tub neural de l’embrió, també ajuda a absorbir el ferro, i amb un paper destacat en la prevenció de malalties cardiovasculars i la HTA. La B1 (tiamina) i la B3 (niacina) que intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós.
-Betacarontens que es transformen en Vitamina A en el nostre organisme, amb una acció antioxidant.

 Quins minerals ens aporta?
Potassi que intervé en els impulsos nerviosos i en el bon funcionament de l’activitat muscular.
Calci (sobretot a la part del tronc del bròcoli) beneficiós pels ossos i les dents, intervé en la contracció dels músculs i en altres reaccions enzimàtiques del nostre organisme.
Magnesi que ens ajuda a absorbir el calci i que és un cofactor important en moltes reaccions enzimàtiques del cos com la síntesi de col·lagen dels cabells, ungles, …
Ferro que s’absorbeix bé gràcies al fet que el bròcoli també és ric en vit C.
Sofre que ajuda a depurar el fetge.

Efectes a l’organisme:
-Efecte antioxidant. Ajuda a l’eliminació dels radicals lliures, partícules nocives relacionades amb l’envelliment de l’organisme.
-Ajuda al bon funcionament del fetge i té un efecte protector de la mucosa de l’estómac i dels intestins.
Efecte anticancerós. Tant el bròquil com la resta de cols contenen substàncies amb efecte anticancerós reconegut.
A l’hora de comprar el bròquil, és que sigui ecològic, ja que és una verdura que no es pela i així evitem ingerir tòxics que podrien estar a la superfície. També és important rentar-lo bé abans de cuinar.

Com podem cuinar el bròquil?
Si volem preservar al màxim les seves propietats, l’hem de coure com a màxim uns 15 minuts al vapor. Una alternativa és fer-lo saltat al wok uns 5 minuts.
Si teniu tendència als gasos, és convenient posar-hi un gra d’all, una mica de ceba, una mica de gingebre o una mica de comí, per fer-lo més digerible.
Compte si el mengeu cru, ja que pot interferir amb l’absorció del iode. Per tant, les persones amb hipotiroïdisme cal que vigilin i sempre menjar el bròquil cuit.
El podem combinar amb altres verdures com pastanaga, mongetes,….i acompanyar-lo de quinoa o arròs. També és molt bo en una amanida un cop cuit i fred. Proveu-lo i no us deceberà!

Us deixem un enllaç amb receptes perquè el pugueu degustar de diferents maneres: La Tavella.

Una nova manera de meditar

IMG_2402

¾ de 7 de la tarda d’un dia qualsevol de mitjans de març. El passeig marítim d’una ciutat mitjana de la costa catalana està ple de runners, allò que abans en dèiem corredors. L’hivern es comença a acomiadar, com el sol, que està a punt d’amagar-se i deixa una mica a les fosques els corredors. Els nostres protagonistes són un grup de cinc. Xerren mentre troten a ritme suau. S’expliquen la vida, parlen de política, de la crisi permanent de la societat, de les seves famílies… La conversa s’estronca quan, pel costat, se’ls creua un altre corredor. Callen de cop. Se’l queden mirant com si veiessin un fenomen paranormal. És un home que ronda la quarantena, que vesteix unes malles pirates normals, calça unes bambes normals (res de colors extravagants), porta una samarreta de màniga llarga ben normal, i sobretot i el que els sorprèn més, corre sol i sense cap reproductor de música. Es queden estranyats. Això no és normal. Pensen que aquell pobre home només ha sortit a trotar 20 minutets, sinó no s’ho expliquen, però no saben que ja fa més d’una hora llarga que ell, tranquil·lament, gaudeix del running en silenci.

Sovint relacionem la meditació amb una activitat tranquil·la que es fa en un espai relaxant i en silenci. Continue reading

Mindfulness

IMG_2845

La seva vida havia estat la mar de tranquil·la (o això és el que es pensava ell) fins aquell dia que, després de recollir els nens a l’escola, un altre pare li va parlar del Mindfulness, i altres conceptes tan aliens a ell com viure el present i prendre consciència del propi cos i del nostre entorn. Mind què? Va preguntar ell. Sí, sí, una nova tècnica per sentir-te millor, per viure amb més plenitud. Està molt de moda. I va molt bé. Ho has de provar!
Se’n va anar a casa preocupat. Què vol dir prendre consciència d’un mateix i de l’entorn? Ja tinc prou mals de cap jo amb els nens, la feina, la casa…pensava ell. Mentre feia el sopar als tres nens, anava rumiant sobre això de la consciència plena. Consciència jo? No crec que n’hagi tingut mai. Li hauré de preguntar a la meva dona quan arribi de treballar, remugava en veu baixa. Però mentre tallava els xampinyons i el carbassó, el cap li seguia bullint. Continue reading

La vida en un post-it

estrés noia

La seva vida es resumia en un post-it. En un paper quadrat, generalment de color groc i amb una tira adhesiva. Post-its per aquí, post-its per allà. Li servien per posar ordre als milers de pensaments que li corrien histèricament pel seu cap. Milers de pensaments, de coses a fer. Una es trepitjava a l’altra, i l’altra ja s’avançava a la de més enllà. Ho volia fer tot i havia de ser en aquell moment. La solució era apuntar les coses que volia fer en aquells papers odiosos que la Minnesota Mining and Manufacturing Company havia inventat.

Els post-its l’acompanyaven a tot arreu. En tenia al bolso, a la feina, al cotxe, a tots els racons de la casa. Qualsevol moment era bo per tenir idees o coses a fer que invadien la seva ment nerviosa. El mirall del wc amb prou feines deixava reflectir ningú, entre aquell mar de paperets grocs que ella es dedicava a omplir durant les nits plenament productives, i per tant d’insomni. El problema és que tot el que havia pensat mentre gastava les hores estirada al llit, ho havia d’intentar fer en menys de 17 hores, el temps que tardaria a tornar-se a estirar. Continue reading