El meravellós gingebre!

EL GINGEBRE
L’hivern està donant les darreres fuetades. Els canvis de temps són constants i tenim alguns dies de fred ben viu. Per això us volem fer descobrir un ingredient de la cuina que de ben segur per molts ja és conegut i que ens pot ajudar a escalfar el cos i recuperar l’energia.

El gingebre, el gran desconegut fins no pas gaire. Aquella cosa estranya que recordem de fa uns anys, i que ens posaven als restaurants japonesos per confondre el paladar entre plat i plat. El gingebre, l’arrel del futur. Però què en sabem del gingebre?

Què és?
El gingebre és una arrel mil·lenària i miraculosa. Una arrel tot terreny. Té moltes propietats i es pot prendre de moltes maneres diferents: amb infusions, sopes, com a complement de batuts, amb les amanides. A les botigues la podem trobar de diverses formes: el gingebre fresc amb l’arrel original, en pols, assecat i amb comprimits.
És una arrel picant i tèbia que incrementa el nivell d’energia i escalfa l’organisme.

Beneficis
És ben conegut per les propietats digestives que té, ja que afavoreix la digestió i ajuda a combatre nàusees i vòmits en general. És recomanable, tot i que amb supervisió, per les nàusees durant l’embaràs i pels efectes de la quimioteràpia.
El gingebre conté unes substàncies anomenades gingerols que estimulen el peristaltisme i ajuden en situacions de restrenyiment. Ajuda a combatre les flatulències i als espasmes intestinals.
Alguns estudis que s’han fet darrerament han demostrat que pot oferir beneficis cardiovasculars potents, així com afavorir la circulació de sang per les extremitats i regular el nivell de colesterol a la sang.
Aquesta miraculosa arrel té propietats antiinflamatòries i analgèsiques en persones que pateixen dolors per artrosi o artritis, dolors musculars i migranyes.
El gingebre alleuja símptomes de la grip com la congestió nasal, el dolor de la gola, el malestar general i els dolors musculars. Estimula la immunitat i també ens ajuda a combatre el refredat comú.
I atenció, també té propietats afrodisíaques: estimula el desig sexual i incrementa la libido.

Com menjar-lo
L’arrel fresca es pot incorporar al menjar, normalment ratllada, i és un bon complement pels sucs verds. Amb l’arrel fresca se’n pot fer infusió i queda molt bé en diferents plats cuinats com ara sopes i verdures, donant aquest toc picant característic però alhora agradable. De receptes n’hi ha milers, tant o més com les seves propietats. Nosaltres en volem compartir una amb vosaltres que segur que us serà molt útil.

Aigua de gingebre amb llimona: En una gerra posem un litre d’aigua freda o tèbia, afegiu el suc d’una llimona petita (això va segons el gust de cadascú), una culleradeta de gingebre fresc ratllat (o en ½ si és en pols) i remenem bé. L’aigua de gingebre ja està a punt per prendre.

Infusió de gingebre: Posem un litre d’aigua a bullir. Hi afegim la mida d’una culleradeta de gingebre fresc ratllat i ho deixem bullir uns 10 minuts. Ho retirem del foc i podem afegir-hi el suc d’una llimona petita. Aquesta infusió la podem anar prenent durant el dia en aquests dies freds d’hivern que necessitem escalfar el cos. És una de les nostres preferides i és boníssima i molt fàcil.
Una altra manera d’utilitzar el gingebre fresc és amb els plats cuinats, ratllant-lo directament sobre els plats de verdura i cereals, així com incorporant un polsim de gingebre en pols per sobre dels nostres plats preferits.

Aquelles estranyes marques de Mr. Phelps

PHELPS 3

Matinada del 7 d’agost. 10.000 persones omplen les grades d’una piscina de Rio de Janeiro. Mig món, però, també està pendent del que passi en aquella piscina. És un els moments més esperats dels Jocs Olímpics. Centenars de fotògrafs i càmeres van darrere de l’estrella de la nit, del que és capaç de trastocar el son de mig món, encara que no siguin afeccionats a la natació. Michael Phelps, l’atleta amb més medalles de la història de l’esport, busca el seu primer or a Rio. Competeix als relleus 4 x 100m. A les seves espatlles, fibrades com les que més, hi destaquen uns senyals rodons vermells. Què deuen ser aquestes marques? Durant uns dies, aquests cercles misteriosos que llueixen Mr. Phelps i alguns companys seus ompliran articles de diaris, teories de comentaristes esportius i converses d’arreu del món, siguin afeccionats a la natació o no.

Dins la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) s’hi inclou la ventosateràpia, la teràpia utilitzada per Michael Phelps i altres nedadors que van competir a aquests Jocs Olímpics. Aquesta tècnica utilitza uns vasos que s’apliquen sobre el cos mitjançant l’efecte ventosa. Poden ser de bambú, ceràmica o de vidre. Aquests últims són els més utilitzats actualment i poden tenir mides diferents segons la zona on calgui aplicar.
La tècnica ha anat millorant a poc a poc i cada vegada s’utilitza més com a potenciador de l’acupuntura.
Les funcions de les ventoses són escalfar i promoure la circulació del Qi i la sang dels meridians de la zona tractada, dispersant la fred i la humitat.
Els seus principals efectes són l’antiinflamatori i l’analgèsic i per això són tan utilitzades pel tractament del dolor.
Normalment es deixen actuar uns 10 minuts a la zona que volem tractar,  en àrees musculars sense pèl ni prominències òssies per poder aconseguir l’efecte ventosa.
Després del tractament, la zona tractada pot romandre envermellida i fins i tot pot aparèixer algun hematoma que dependrà de la intensitat del tractament, del temps aplicat i sobretot de la susceptibilitat de cadascú.
En definitiva, la ventosateràpia és una tècnica dins la MTX molt adequada i àmpliament utilitzada pel tractament de dolors musculars tant en esportistes d’elit com en persones d’edat avançada o embarassades, per la seva innocuïtat i els seus bons resultats.

L’estiu, el millor moment per cuidar-nos

Back of meditating woman relaxing in pose of lotus outdoors

Alguns teniu la sort de gaudir d’unes merescudes vacances, altres treballeu però el ritme laboral segurament és més suau de l’habitual. Sigui quina sigui la vostra situació, ara és el moment ideal per cuidar-vos i mimar el vostre cos.

És hora de descansar i carregar les piles!

Deixeu que els dies decideixin per vosaltres què cal fer. No és qüestió de voler aprofitar els pocs dies que teniu per complir la llarga llista de pendents i que això us generi encara més estrès.

Dormiu una mica més del compte, sense recança. Ningú us dirà res i el vostre cos ho agrairà. Si el vostre ritme vital és més lent, no és dolent, ans el contrari.

Abans de començar el dia i d’acabar-lo fes unes respiracions profundes. Connecta amb tu. Ara tens temps per escoltar-te i relaxar-te.

Llegeix, dedica’t temps a tu mateix, el temps que no has pogut destinar els darrers mesos. Però no t’oblidis de compartir aquests moments amb la gent que t’envolta!

Si ets esportista, pren-te aquest període també com la millor excusa per carregar les energies gastades durant l’any. Practica esport per gaudir-lo. Deixa per uns dies els durs entrenaments que fas durant la temporada. Si comparteixes les activitats esportives amb família o amics serà beneficiós, encara que el ritme sigui més baix. La felicitat que et generarà et servirà per tornar amb més ganes i forces.

I no descuidis l’alimentació. No cal que siguis tan estricte, per unes setmanes no passa res. Et pots permetre algun excés, que s’ha de disfrutar! No pateixis que si et passes, el teu cos és savi i et reclamarà que el tornis a cuidar.

Així que des d’Acupuntura i altres històries us desitgem un bon final de període estival!

Les agulles d’acupuntura

IMG_2719Sabies que les agulles d’acupuntura poden ser fins a sis vegades més primes que les utilitzades habitualment per injectar un medicament?

Les agulles d’acupuntura poden tenir un diàmetre entre 0, 22 i 0, 40mm.

Són la meitat de gruixudes que les agulles amb les quals s’injecta la insulina, entre tres i quatre vegades més primes que les agulles intramusculars que es poden utilitzar per injectar un medicament a la natja i una sisena part de les endovenoses que es poden utilitzar per realitzar una analítica.

Podem diferenciar cinc parts de l’agulla d’acupuntura:

-La punta, que ha de ser cònica i afilada i sense irregularitats.

-El cos, que sol ser del mateix material que la punta, normalment d’acer inoxidable, tot i que n’hi ha d’or, plata, etc.

-L’arrel, que és el punt que uneix el cos amb el mànec.

-El mànec, el qual ha de permetre la manipulació de l’agulla i la seva llargada és proporcional a la del cos i té una forma d’espiral.

-El cap, a continuació del mànec i format per l’espiral d’aquest en sentit invertit a l’eix d’aquest.